Agraïments:

Montserrat Nogué, Chelo García, Pere Sànchez i Eloi Linuesa

Una coproducció de:

Joan Yago

Israel Solà

 

Xavi Francés

Aitor Galisteo-Rocher

Esther López

Toni Guillemat / Marc Rius

Júlia Truyol

 

Gori Matas

Albert Pascual

Elisenda Rodríguez

Josep Sánchez-Rico

Lucho Soriano i La Calòrica

Txell Aixendri

 

La Calòrica

Albert Pascual

 

Dramatúrgia

Direcció

 

Intèrprets

 

 

 

 

 

Música Original

Escenografia i i vestuari

Il·luminació

So

Caracterització

Ajudant de direcció

 

Construcció d'escenografia

Confecció del vestuari

 

 

Imatge Cartell

Fotografies

 

Vídeo

Premi Adrià Gual 2012:

Col·laboren:

Després de perdre el sentit de l'humor, el Bufó Klaus ha decidit acabar d'una vegada amb la seva vida, però davant la definitiva visita de la Mort s'acovardeix i li suplica que li doni una altra oportunitat. Aquest serà el pacte: «Bufó, troba en aquest món una terra on s'hi pugui viure i condueix fins allà una nau tripulada pels homes més dissortats. Fes-ho i et tornaré l'humor i la vida, fracassa i prendré les ànimes de tots els que t'acompanyin.»

 

Ara, confosos entre rumb i deriva, aquests bojos de raó sencera canten velles cançons i s'expliquen llargues històries mentre davallen el riu cap a la molt llunyana ciutat de Geel, on diuen que encara s’hi pot viure. A bord hi ha el Bisbe Heinrich, carregat amb la dolorosa història de dos mil anys, i el jove Sigfrid, ple d'esperances per aquest viatge que tot just comença. També hi ha la bella Margaritha, que adora el present sense témer el futur i sap com fer agradable el viatge als homes. Asseguda al fons una vella Dama, amnèsica, rondinaire, desitjosa de retrobar la seva identitat en aquest viatge. I sobre el pal més alt, Klaus, l'absurd comandant d'aquesta empresa, sempre amb l'ull a l'horitzó, ansiós per rebre algun senyal que els indiqui que estan en el bon camí; incapaç d'oblidar que la Mort els segueix en aquest viatge, ben a la vora, disposada a cobrar-se el què se li deu si el projecte fracassa.

 

La Nau dels Bojos (Grec 2013) s’inspira en la pintura homónima de Hyeronimus Bosch  per parlar sobre el sentiment contemporani de deriva i pèrdua de referents.

català

|

castellano